 |
| El paraíso del que vienes |
En una nube de ojos miel, pecas y finos labios.
Dormíes mig agafada al meu braç
ha sonat un claxon de cotxe encallat
has obert un ull mandrós i callat
i has tornat al teu somni privat.
Pujava el café i ens he recordat
ballant a una platja amb barrets mexicans
la cara que feies al anar girant
crec que era de felicitat.
De moment no et riuré més les gràcies
per una vegada he entés el que cal
passi-ho bé que m'esborro del mapa
per perpetrar a l'ombra un gran pla quinquennal.
Sento que et despertes i et vinc a buscar
"Nena, tens café? vols que torri pa?"
al diari res massa estimulant
mica en mica ja et vas despertant.
I fumes mirant els cotxes passar
t'entregues a l'aire dens del veïnat
penso en proposar que baixem al far
jo que mai he estat home de mar...
I tot, dependrà de tú.
No hay comentarios:
Publicar un comentario