jueves, 27 de septiembre de 2012


Tranquilidad, felicidad, always Peter Pan, aunque no vuelva el Boomerang.


Va arribar el tiet amb barba llarga
els avis feien dinar especial
i va dir nens esteu morenos
i va dir almenys heu crescut un pam.

I l'Ignasi jo li escoltava mil aventures de països llunyans,
i estaven bé, i eren distretes,
però difícil treure's del cap
el fer volar per damunt del barri aquell regal estrany
per fi a baix vam situar-nos a una distància prudencial
de les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats
vam estudiar els corrents de l'aire
vam assecar-nos la suor de les mans

Però el boomerang
s'encallava entre les branques
i no tornava mai.

Però el boomerang
reclamava l'aparícia d'un professional.

I van baixar els altres amb la Vanessa,
ai la Vanessa com li deu nar
menjaven pipes amb arrogància
se'n fotien des del banc...
fins que avorrit de aquell espectacle
va venir el Xavi que era més gran...

'' Deixeu-me un tir, feu-vos enrere...
Deixeu-me un tir, colla de matats...
Que això és canell, que això el que vol és un bon joc de braç''
I senyors, tan bo és insistir com saber-se retirar
No sé l'Ignasi però en el meu cas
puc reconèixer que em va fer mal
veure en els ulls de la Vanessa
que la cosa es posava interessant.

Però el boomerang
va encallar-se entre les branques
i no va tornar mai...

Però el boomerang
reclamava l'aparícia d'un professional...

Però parlo de temps,
crec que era juliol en què es va fondre l'Indurain
i vam maleir el danès
i a les rampes d'Hautacam.
Els anys en fi ens ha fet com homes i
malgrat que ningú ha procreat
vaig pensar en alternatives
per si mai es dóna el cas...

I en aquest món, entre els més forts,
no hi haurà mai els detalls...
però m'esforçaré i una cosa m'abstindré de regalar...

Que la infantesa serà divertida,
màgica, lliure, d'acord, acceptat.
Però no hi ha tant temps per perdre
i tard o d'hora només queda una veritat

El boomerang...
s'encallava entre les branques
i no tornava mai...

Però el boomerang...
reclamava l'aparícia d'un professional

I Vanessa, si sents això, una abraçada molt gran

martes, 25 de septiembre de 2012

Ya se fue

Puedes ver que a duras penas logro mantenerme entero
puedes ver que lo que hiciste ya, no puedo deshacerlo
yo creí que lo nuestro era infinito como la arena
ahora se que lo único inagotable es, esta insoportable pena.

Ya se fue mi amor lo sentí marchar
esta noche me voy a emborrachar
voy a emborrachar, lo sentí marchar
ya se fue mi amor, ya no volverá.

Quisiera y no quisiera, son dos cosas diferentes
quisiera que me quisieras
y yo no quisiera quererte
pero en vida no suele ocurrir 
lo que uno quiere que ocurra
y tu te fuiste detestandome y yo
hoy te quiero mas que nunca.

Ya se fue mi amor lo sentí marchar
esta noche me voy a emborrachar
voy a emborrachar, lo sentí marchar
ya se fue mi amor, ya no volverá.

Hoy soñé que te tenia otra vez entre mis brazos
de saber que no era mas que un sueño, 
no me habría despertado
así que si hoy amaneces, 
y los pies te están doliendo
es porque estuviste toda la noche,
Caminando por mis sueños...

Ya se fue mi amor lo sentí marchar
esta noche me voy a emborrachar
voy a emborrachar, lo sentí marchar
ya se fue mi amor, ya no volverá.

Tengo ya que despedirme
porque las fuerzas me fallan
y las pocas que me quedan
son para curar mi Alma
que enfermo cuando perdí
lo mas precioso que tuve
dime pensaras solamente un poco en mi
cuando mires el Mondúber

Ya se fue mi amor lo sentí marchar
esta noche me voy a emborrachar
voy a emborrachar, lo sentí marchar
ya se fue mi amor, ya no volverá.

Si dices dame tu corazón
me lo arranco y te lo doy
pero yo digo Amor quédate
y tu me respondes me voy, 
me voy, me voy.

jueves, 20 de septiembre de 2012

Papel de regalo


Las cosas pasan deprisa, son varias, pero hay momentos de parón, tal vez provocados por una jugarreta del random del reproductor –cosas a las que uno se arriesga- que hacen transportarme momentáneamente a otros días, aquellos en que se vivía en la fantasía y la mentira y que resultaban superficialmente tranquilizadores, todo a un coste demasiado elevado. Y a pesar de la grandeza asimilada, de la aculturación de la seguridad, de la elevación de su ser a lo prosaico y otros actos heroicos, empequeñezco durante cinco minutos veintiún segundos.

martes, 18 de septiembre de 2012

No jodas...

Salí muy mal parado
salí muy mal pagado
salí casi arruinado
salía casi corriendo,
cagado y con lo puesto.

Fue cosa de un momento
sin arrepentimiento
echo el resto, hago el gesto
y me despido.

Porque no es verdad si mientes
no es verdad,
no es amor si dueles, no es amor,
no jodas.

Perdía el tiempo dando gracias
a este horror y a tu falta de todo:
tu falta de respeto,
tu falta de confianza,
tu falta de pecado,
tu falta de alegría.


Fue cosa de un momento
sin arrepentimiento
echo el resto, hago el gesto
y me despido.


Porque no es verdad si mientes
no es verdad,
no es amor si dueles, no es amor,
no jodas.

Disfruto del silencio de tu ausencia
disfruto de las horas de mis sueños,
porque hoy sueño...

Y perdóname si vivo,
perdóname si siento,
perdona si disfruto,
perdona si me entrego,
perdona mi alegría,
sin arrepentimiento,
echo el resto, hago el gesto
y me despierto libre.